Sempre hi ha hagut clubs de fans. La història ens parla des del principi de seguidors incondicionals d'algú o d'alguna cosa. Òbviament, este objecte o persona seguit ha estat sempre lligada a l'èxit o al poder. No és freqüent, encara que si possible, que existisquen fans d'alguna cosa exclusivament destructiva: Inclús les sectes suïcides recomanen tal pràctica en virtut d'una recompensa major, bé siga la glòria eterna o la reaparició en algun planeta estrany.
Ara s'anomenen “clubs de fans”, que no és no més ni menys que la utilització comercial del gregarisme emanant de la immaduresa humana. Però es diferencia poc un “fan” actual d'un conjunt roquer, que passa les nits exposat al fred per a aconseguir una entrada per a un concert (i a més a més, no precisament gratuïta) d'un “fan” d'alguna de les múltiples verges que poblen les nostres tradicions que se sotmet a encaixades i estretors per a besar un mant o cantar una saeta.
Segons pareix, determinades psicologies precisen seguir malaltissament a alguna cosa o a algú, bé siga per a sentir-se més segurs formant part d'un col•lectiu, assumint així uns determinats rols, o bé per a evair-se d'autèntics problemes que marquen la seua vida “real” en compte de la vida “postissa” que viuen quan exercixen de “fan”.
Arriba a haver-hi, òbviament, transmutacions més o menys exòtiques que xoquen en diferent mesura amb els patrons culturals existents. En realitat, poca diferència hi ha entre qui es vist de Dart Vaader per a un congrés de “La Guerra de Les Galàxies” i qui es vist de Natzaré per a una Setmana Santa: L'una és una mitologia importada i recent, l'altra és una mitologia més assentada i recolzada per la secta catòlica, imperant de forma històricament excessiva. Tan Club de Fans és, per tant, el de la cantant Rosario o el de Bustamante com una penya barcelonista o un club de seguidors de Sant JoseMaria. La diferència és què seguixen, i què pretenen al seguir-ho. Si és tan sols diversió, o millora de la seua pròpia vida, val. Si el que pretenen és fer-se amb el poder (Perillosos els Clubs de Fans de determinats líders polítics, per exemple) i condicionar la vida dels altres, mala cosa és i haurem de protegir-nos.
