La societat occidental està basada en la comoditat, se'ns oferix comoditat com una ferramenta més per a l'estabilitat i la submissió de les masses. I la nostra està basada en un consum massiu d'energia, i se'ns ha associat l'accés a una electricitat barata a l'existència, a pocs quilòmetres de les nostres ciutats, de monstres potencials que en un moment poden devorar, no sols el nostre present, sinó el futur de diverses generacions. Perquè és rendible, perquè dóna negoci, i perquè garantix l'estabilitat en el poder de grups i partits submisos davant de tals poders i enlluernats davant de tals negocis.
És un desbarat, en el nostre cas, tindre una nuclear a menys de cent quilòmetres d'una gran aglomeració urbana com València i el seu entorn (òbviament, és rendible). És un desbarat que estiga aigües amunt del Xúquer, d'on obtenim el seixanta per cent de la nostra aigua potable, i a més a més és l’artèria de regs i poblacions. També és un desbarat, per descomptat, que les zones europees amb més població siguen les que concentren el nombre més gran de nuclears (No cal més que veure qualsevol mapa de distribució). Però el que ens ha de donar molt a pensar és que molts dels habitants dels seus voltants donen per bona la seua existència a canvi dels llocs de treball que generen i de l'economia induïda per la seua presència, des del raonament que, com si explota alguna llunyana també ens afecta, per què no tindre-la a casa. Si ens han de matar, que siguen els nostres.
Cal veure, després de la terrible lliçó de Fukushima, si ens és realment rendible canviar els perills que impliquen les centrals nuclears pels beneficis que ens aporten. I no ocultar que és una tecnologia el comportament de la qual amb el pas del temps (fatiga de materials inclosa) ben bé no es coneix, els seus possibles accidents no es poden preveure amb seguretat i els efectes dels quals, com s'està demostrant amb la realitat, no es poden controlar i ni tan sols imaginar, per molt de poder que es tinga per a manipular la realitat.
Tal realitat és tossuda i independent. Poguera ser que el final nuclear de la humanitat (segons pareix sobreviurien les panderoles i les rates) no vindrà per un general-terroriste embogit amb accés als míssils, sinó per una banda d'avariciosos insaciables amb la seua seqüela de governants complaents, que són encara més perillosos. Encara que la culpa la té tant el que ven la bomba com el que la compra
Fan feredat les possibilitats. Cal no fer el paperot ni fer-se l’orni. En un dir Jesús tot pot canviar i anirem tots a tomballons. Hem de fer costat ja amb els que intenten para açò.
