La gent que coneix la meua titulació com a físic no tarda a preguntar-me sobre les centrals nuclears, tema sempre de moda i molt més des del desastre al Japó. Com a físic, la meua obligació és remetre'ls a altres companys que estan més especialitzats, més informats i més qualificats que jo per a emetre sentències. Jo puc opinar com a ciutadà, millor o pitjor informat, ja que la física nuclear no és el meu camp de treball, encara que adore la Física en qualsevol dels seus aspectes.
Establit açò, em resulta estremidora la lleugeresa amb què alguns polítics i altres agents de l'opinió pública han arribat a definir aquestes centrals com absolutament segures. I encara ara es definix alguna com totalment segura (Cofrentes, per exemple). Quina barbaritat!
En principi, no hi ha cap sistema segur al cent per cent. D'altra banda, només tenim la certesa, com passava en Fukushima abans del terratrèmol, que fins a la data no ha passat res (O això ens diuen). Només això. No podem preveure què passarà, ni encara que el terreny no fóra sísmic. Hi ha, sempre, possibilitats que alguna cosa falle (Murphy). I el que hem de poder veure amb tranquil•litat és la rendibilitat d'això, les conseqüències d'una possible fallada respecte als beneficis que obtenim.
Reconeguem també que este tema està totalment manipulat, tant per interessos econòmics com per interessos polítics. La tecnologia que se'ns ven (no diguem la que es va instal•lar fa anys) està enfocada cap a la rendibilitat, i la seguretat no hi és més que un paràmetre d'aquesta. Es calcula el nivell de seguretat necessari i suficient per a mantindre tal rendibilitat. Cap projecte nuclear, cap empresa privada, plantejaria nivells de seguretat tals que no li fóra rendible la instal•lació d'un reactor nuclear. Es perseguix el negoci, òbviament. I la sensació de seguretat s'obtindrà després manipulant als mitjans d'informació i als governs responsables. Els diners són molt poderosos.
No hay comentarios:
Publicar un comentario