Internet i la nostra intimitat

Actualment apareix com molt preocupant el menyspreu a la pròpia intimitat del ciutadà normal, especialment en les noves generacions. El respecte per la pròpia intimitat i per la d'aquells que coneixem és cosa que pareix que vaja en retrocés, o almenys així fa la impressió si analitzem diverses situacions. Per exemple:

Quan, dins de les diverses ocasions en què, com a ciutadà estàs obligat a esperar en centres públics (Centres de salut, etc. ) i et trobes rodejat de gent, eres oient involuntari de les conversacions de les persones que hi ha prop (O no tan prop, si criden molt). Preferiblement són les senyores d'edat major les que, al contar-se les unes a les altres la vida pròpia i les dels seus familiars i amics, t'informen , encara que no t’interessen, dels detalls més escabrosos i íntims dels que, per no estar ni assabentar-se del procés, estan indefensos per a refutar tals versions: Vides sexuals, discussions conjugals, temes de salut personals… són així difosos sense calcular qui pot escoltar-los ni l'ús que poden fer de tal informació.

Però allò que és de màxima actualitat és Internet, i principalment les seues xarxes socials. La gent publica les fotos pròpies i les dels seus amics sense cap tipus de precaució. Pots, així, veure que la teua foto, en condicions possiblement poc afortunades, navega sense control per tots els continents i, en qualsevol moment, pot ser usada contra tu. Intimitats, interiors de cases... Tot es publica.

Quin sentit té esta sobredosi d'informació? És conscient la gent que perd el control sobre la informació sobre si mateix, sobre la seua intimitat? Que pot ser usada esta, a més de amb fins comercials amb pocs escrúpols, a l'hora de demanar un treball, de contractar una assegurança, per un servici secret, per un grup de delinqüents, etc?

La societat de la informació ens està transformant en una societat gregària. Creiem que guanyem llibertat, i estem inserint-nos per pròpia voluntat en el ramat general. I pitjor encara, als nostres coneguts també sense que ells tinguen, de vegades, possibilitat de reaccionar. Hauríem de conscienciar-nos que la informació sobre nosaltres és part de nosaltres mateixos, i pot ser la clau de la nostra vida. I anar molt més amb compte.