Ha arribat la nit

I no per anunciada, la nit és menys fosca. Véiem arribar la tremenda foscor, la consideràvem inevitable. I ara estem entrant en el túnel. No tenim dret a espantar-nos, ja que tots coneixíem la seua arribada. Però no per això serà menor. Arriben temps de tempestat, de vents en contra, de risc de sotsobre, de desànim, de dubtes. I com a bons mariners, hem de mantindre el rumb, aguantar la canya, ajustar el drap i emproar als onades, si volem tornar a veure el Sol.

I una altra vegada, LLuis Llach ens presta les seues paraules:

 

Posem-nos dempeus una altra vegada

i que es senti la veu de tots

solemnement i clara

Cridem qui som

i que tothom ho escolti

i en acabat, que cadascú es vesteix

com bonament poda, i via fora!

que tot està per fer
i tot és possible
 
Ara mateix (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)

També vos agradarà, de segur, aquesta altra: LLuis LLach. - Sommiem

Pensem que si les núvols blaus i carregades de foscor ens fan creure que la nit és inevitable i llarga, i el que és pitjor, que la tenim merescuda, el Sol sempre torna a eixir. I quan el Sol torna a eixir, ix sempre més roig i més bonic. Salut i força per a la lluita.