Quan s'escolten les cançons de la Maria del Mar Bonet hom s'adona que realment els Països Catalans continuen vivint en el cor, no tan sols d'alguns grans artistes, sinó de tots aquells que hem nascut en aquesta banda del Mediterrani. Ès un veritable privilegi poder escoltar coses tan grans com la "Dansa de la Primavera" o "Ànima morta". Amb "Per Hipòcrates" ja s'evidencia la identificació amb la resta de les cultures mediterrànies
Son cançons totes plenes de sensibilitat, de profunditat, i del seny de la Mediterrània. Però, el que ja és massa, és quan la Maria del Mar s'associa amb altres estreles de la cançó. Per exemple, amb la Mestra, l'extraordinária Mª Dolores Pradera, en aquesta meravella que és "Coloma Blanca".
I quan s'associa amb el LLuis Llach i la Marina Rossell per a emocionar-nos amb el Cant de l'Enyor. Cal escoltar serenament aquesta cançó per a detectar amb quina sensibilitat es poden dir unes paraules d'amor, i amb quina dolçor tot el Mediterrani entra amb la música, semblant les seues ones, en l'anima dels que escoltem aquesta meravella.
I amb el Mediterrani i el seu mestre Serrat ens ve aquesta altra meravella de la seua col·laboració en "No trobaràs la mar". Necessàriament, ens arriba fins allò més interior que tenim, que és el nostre mar, la seua cultura, i amb ella la lluita per la pau, la cultura i la llibertat.
Crec, seriosament, que tota eixa hostilitat que existeix en determinats sectors de la societat espanyola - Podríem dir castellanista principalment - vers els catalans i la seua cultura te molt de desconeixement d'aquestes realitats, d'aquesta sensibilitat, d'aquesta cultura que és de tots tambè. És veritat que tot allò que és cultura i sensibilitat és tradicionalment enemic del poder no diguem espanyolista, sinó castellanista-aznarista , perquè Espanya és molt més que aquesta visió interessada amb la qual una classe dominant vol enganyar a un poble que creu defensar els seus arrels quan en realitat està defensant els interessos dels qui els governen, de la classe dels més poderosos, que en realitat no tenen cap nacionalitat. És hora ja de dir clarament que el poble castellà, i molt menys el poble valencià no han de ser mai enemics del poble català, i que mai cap poble ha de ser enemic de cap altre, sinó d'aquells que en realitat són els seus explotadors.
Afortunadament els catalans s'han adonat que la seua independència no és verdadera si han de ser governats per una dreta tan perillosa com la de l'Artur Mas i la seua gent. Afortunadament, el poble espanyol en general no ha caigut en aquesta trampa de les dretes aparentment nacionalistes de l'un i de l'altre costat y no han deixat els seus autèntics problemes per a ocupar-se d'un problema artificial com ha sigut aquesta suposada divisió d'un estat que ja ha deixat de tindre sentit si volem una Europa unida.
Deixeu-nos gaudir de la nostra cultura, de totes les Marias del Mar Bonet, LLuis Llach, Raimons i tants altres artistes de tots els pobles que constituïxen la nostra Europa. Si us plau: identifiqueu bé els vostres enemics, que no són ni els catalans, ni els castellans, ni els alemanys, sinó aquesta colla de lladres que ens manipula constantment i fabrica artificiosament enfrontaments entre nosaltres per a evitar que tots junts anem a per ells. que es justament el que hauríem de fer ja mateix.
No hay comentarios:
Publicar un comentario