Los derechos fundamentales de todo ser humano (La sanidad, la educación, la justicia, el derecho a una vivienda digna, a sacar adelante a una familia, a aspirar a una justicia real, accesible y gratuita...), nunca deberían ser objeto de negocio, especulación o privatización. Si un gobierno gestiona mal, cámbiese el gobierno. Pero que no se utilice la rentabilidad como argumento para el saqueo de los bienes públicos. Los derechos no tienen precio, ni son negociables.


miércoles, 9 de abril de 2008

Dret a la intimitat i a la informació

En temps d'eleccions, però també pel que podem veure prou passades, els partits aparentment volen salvar-nos, millorar la nostra vida. Però en la majoria dels casos, l'interés més fogós dels seus representants està a garantir la supervivència econòmica en les millors condicions dels que han triat la política per a viure de ella, com a professió i ,fins i tot alguns, com a trampolí per a fer fortuna.

No parlarem del famós dret a la imatge i a la intimitat, sinó del dret del ciutadà a rebre aquella informació que desitja, ni més ni menys. La febra per l'emissió del propi missatge polític fa que els partits exploren totes les formes de transmetre-ho. D'ací que, sense esperar-ho, de sobte puga arribar un missatge al teu mòbil o, el que pot ser molt més terrible, una imatge del candidat a la teua pantalla.

Es viola així l'espai d'intimitat del presumpte votant. S'introduïx el tascó publicitari sense capacitat de defensa, i es busquen aquells moments en què la capacitat de crítica o d'autodefensa intel·lectual està menys activada. S'utilitzen missatges obscenament simples, d'un nivell intel·lectual abjecte, considerant que la majoria de l'electorat és estúpid, o actua com si ho fóra. (Es pot veure en comunitats autònomes massa properes el resultat).

És evident que com a votants i ciutadans tenim dret a la informació. Però no l'obligació de rebre-la quan se'ns impose. Hem de poder triar el moment de rebre el nostre paquet informatiu del tema i procedència triats voluntàriament. En cas contrari, les eleccions es converteixen en meres campanyes publicitàries, els venedors i productes de les quals pareixen lluitar pel seu propi descrèdit, amb la conseqüència per fàstic del descrèdit més absolut de l'activitat política, la qual cosa dóna pas a la llarga a societats conformistes i governs dictatorials.

No hay comentarios: