Les Rebaixes

Les rebaixes són, potser, un del més cruels instruments del capitalisme per a esprémer al màxim als habitants d’aquesta mena de granja de consumidors que són avui els països del “1er món”. Per a acomplir millor els seus objectius, les rebaixes tenen el seu paisatge propi i la seva estètica: l'animació als carrers, els aparadors, els cartells grossos de color butà... I els aparcaments, plens de cotxes de cap a cap... Tota la gent que té el cotxe allà fora està comprant i passejant per les botigues del centre comercial. Només hi anem a comprar, comprar, ¡COMPRAR!. Per molt que la construcció i el disseny d'aquell espai ens vulgui fer pensar que caminem pels carrers d'algun poble idíl•lic, està estudiat per què tot configure el clima ideal per afavorir les compres. Sense voreres, sense senyals de trànsit, però sí amb papereres, bancs i fonts. L’ambientació dels diferents centres s’assembla molt en tot el món. Aquesta mena de maquillatge, de gat per llebre, d’ubicació de les famílies en una Utopia que els relaxa i afavoreix la decisió de comprar és una de les més grosses perversions del nostre actual sistema, és un pessebre vivent on el bestiar són els consumidors que després hauran de tornar-se submisos treballadors i votants per a pagar els seus deutes.

Diuen que estem en crisi. Ens han generat la crisi per a domar-nos un poc més, per a accentuar la nostra passivitat davant de la por de perdre l'ocupació, els ingressos que necessitem per a continuar comprant. Ens han dit els que han sigut els causants, els bancs, però els governs s'afanyen a premiar-los i a reforçar-los amb els diners dels nostres impostos. I ens diuen que cal comprar, per la qual cosa hem d'endeutar-nos perquè els bancs ens puguen cobrar interessos per deixar-nos els diners que prèviament els hem deixat nosaltres, bé en forma de les nostres nòmines o en forma de subvencions estatals. A tu, el banc et cobra per deixar-te els diners de la meua nòmina i el de molts altres, que prèviament hem depositat en ell. Et donen un dos per cent o menys per tindre els teus estalvis en el compte i et cobren entre un 13,5% i un 29% per utilitzar les seues targetes de crèdit i deixar-te eixos diners un mes. Això és negoci. I et manen a les rebaixes, on et venen les coses. Per mitat de preu? No. El que vol dir això és que ens han estat cobrant almenys el doble del que valen. Perdre, no perdran. Ells fan calaix i nosatres ens gratem la butxaca més i més. Al cap i a la fi, hi haurà més dies que llonganisses per a pagar.

Aleshores, qui frenarà açò? Els partits polítics? Quins? Quin partit no està sotmés també a uns quants préstecs bancaris? Com es financen les campanyes electorals? Quin banc deixarà diners a un partit perquè reclame vots als ciutadans i després, si guanya, vaja contra els seus interessos?

És un tema molt interessant, per descomptat. Però com malauradament no ho arreglarem parlant ara i ací, anem-nos abans que acaben les rebaixes a veure si aconseguim alguna ganga. Del mal, el menys.

Al capdavall, això és el que concloem tots. No? A l'estiu, més rebaixes.