Pel que fa a les eleccions

El Lluis Llach ja va expressar força bé allò que es pot dir ara: No és això

I m'agradaria molt dir que recolze plenament allò que s'anomenat la "Spanish Revolution" ó el "Moviment 15-M". Però abans voldria tindre la plena convicció que ha segut un moviment realment espontani, i que té un futur. Les generacions obliden massa vegades el que van fer les generacions anteriors. Inclús la mateixa generació oblida, sovint, el que ella mateixa ha aconseguit, perquè, potser, s'han oblidat el protagonistes ó ens hem integrat, protagonistes i ideologies, en el sistema. Nosaltres també tingueren un somni, i nosaltres també teníem policies al costat, però no eran blaus: eran grisos, força diferents. Nosaltres no volíem democràcia real, perquè pensaven que tan sols amb la democràcia ens bastaria. Nosaltres creiem en els partits, perquè, com no hi-havia, tos ens semblaven bons. Però, formes més refinades més o menys, encara manen els mateixos. Hem guanyat molt, és cert. Però no estem on volíem estar i, ni de llunt, hem arribat on volíem arribar. I no tenim dret, precisament els que varem tindre fa molts anys aquell somni, per a aturar-nos ara i mols menys per a pensar que tot està perdut.

Per això cal, de vegades o bé periòdicament, una revolució. O un moviment que ens fassa despertar-nos, saltar i reaccionar. I encara que siga tan sols per això, cal agrair a tots aquestos jóvens i no tan jóvens que han eixit al carrer que ens demostren que encara hi ha esperança i que la foscor por alçar-se.

I tot comença per dir NO, JA HI HA PROU, NO ES AIXÒ.

COMPANYS, NO ÉS AIXÒ  (LLuis Llach)

No era això, companys, no era això
pel que varen morir tantes flors,
pel que vàrem plorar tants anhels.
Potser cal ser valents altre cop
i dir no, amics meus, no és això.

No és això, companys, no és això,
ni paraules de pau amb garrots,
ni el comerç que es fa amb els nostres drets,
drets que són, que no fan ni desfan
nous barrots sota forma de lleis.

No és això, companys, no és això;
ens diran que ara cal esperar.
I esperem, ben segur que esperem.
És l’espera dels que no ens aturarem
fins que no calgui dir: no és això.

                                          Versions en Google