Encara hi ha combat

Una vegada més, el LLuis Llach ens dona paraules per a descriure el que hem de fer.

Tots aquells que més d'una vegada ens hem alçat per a lluitar per un somni, ens hem adonat que no toca, encara, anar-se a trobar cap descans. Encara hi ha combat, companys. I no podem, no volem deixar la lluita, per tots aquells que han caigut en ella i per nosaltres mateixos, per eixa llealtat fonamental que ens devem a nosaltres mateixos, als nostres arrels i a l nostra trajectòria. Si hi ha lluita, hi serem el primers, com llavors. No podem descansar sota la lluna blanca, encara. No podem deixar-nos anar al cau de les nostres sirenes, perquè encara hi ha combat.

Aixequem-nos, companys. No tenim dret a sentir-nos vells, ni vençuts, ni tan sols a sentir les nostres il·lusions traïdes, perquè som nosaltres els que les portem. Si encara hi ha combat, deixeu-me un lloc. Pels companys que han quedat darrera, pel meu amic que ja no hi és, per mi mateix, perquè encara puga tindre'm en la més alta estima, perquè encara no accepte ni la mentida ni la injustícia. Clar que encara hi ha combat, companys. Ens queda molt per a fer, moltes coses per a acabar la nostra tasca. Anem-hi. Encara hi ha combat. I si hi ha combat, hem d'estar-hi, perquè potser la mà que haja de mantindre la bandera enlaire siga encara la nostra. Quin goig, companys! Encara hi ha combat i nosaltres encara som aquí, encaram podem hi anar, encara podem combatre, encaram podem lluitar, encara podem viure.

Tot és lluita. tots som lluita. Perquè si no lluitem pel nostres somnis, per a què servix el que fem?. Hem de deixar alguna cosa als que ens seguixen, i gens millor que la nostra actitud de lluita, d'alçar-nos totes les vegades necessàries. Si hi ha combat, hi hem d'estar. No podem estar assentats, ocults, mentres altres es barallen per les nostres idees. I el combat comença, la lluita continua, quan ens alcem de nou i decidim que no estem vençuts. Encara respirem, encara podem lluitar. Encara tenim somnis. Encara ens hem de barallar per ells, si cal.

Abril 74 (Lluis Llach)

Companys, si sabeu on dorm la lluna blanca,
digueu-li que la vull
però no puc anar a estimar-la,
que encara hi ha combat.

Companys, si coneixeu el cau de la sirena,
allà enmig de la mar,
jo l'aniria a veure,
però encara hi ha combat.

I si un trist atzar m'atura i caic a terra,
porteu tots els meus cants
i un ram de flors vermelles
a qui tant he estimat,
si guanyem el combat.

Companys, si enyoreu les primaveres lliures,
amb vosaltres vull anar,
que per poder-les viure
jo me n'he fet soldat.

I si un trist atzar m'atura i caic a terra,
porteu tots els meus cants
i un ram de flors vermelles
a qui tant he estimat,
quan guanyem el combat.

http://www.cancioneros.com/nc/1625/0/abril-74-lluis-llach